Pràctica edu365 i Educalia

Aquesta és la pràctica que hem fet de EDU365 I EDUCALIA.
Aquest treball ha estat realitzat per la Estrella González i jo, cada una ha escollit una activitat d'interès diferent.

Portals Educatius

Google Docs

Avui a la classe de "Gestió de la informàtica", hem treballat amb el Google Docs.

És un espai personal on pots realitzar tasques bàsiques, com vinyetes, ordenar columnes, fer taules, fórmules, etc.
També pots utilitzar arxius ja creats, amb molt formats diferents com: DOC, XLS, ODT, RTF, CSV, PPT, etc.
Amb el Google Docs podem treballar des de qualsevol lloc, que hi hagi conexió a internet. També pots treballar amb gent que tu autoritzis, per modificar el mateix document. Això va molt bé, quan has de fer treballs colaboratius amb gent que no pot quedar, és molt més pràctic. Un aspecte que jo trobo molt important, és la seguretat que et dona de tindre guardat un docuemnt que està en la xarxa, i sempre el pots recuperar quan el necessitis.
Aquestes són les tres pràctiques que hem fet a classe:
La pràctica està feta per un conjunt de persones: Maria Albet, Mireia Benitez, Judith Figueroa, Irene Gómez, Estrella González i Cristina Simón.

En la primera pràctica hem creat un document de text i l'hem compartit amb la resta de companys. Per començar un membre del grup ha creat el document i a fet les invitacions per la resta de companys del grup, introduint la direcció de gmail de cada membre. Cada un podia retocar o ampliar el document i al moment la resta de companys ho veia en la seva pantalla, la modificació que és feia.
En la segona pràctica hem fet una presentació amb el tema "La importància dels ordinadors a les aules". Cada company del grup hem fet una diapositiva diferent al moment i al mateix document.
En la tercera pràctica consistia ha fer un formulari un full de càlcul on és fan un recull de totes les respostes.

Un dia a l'escola "La Sínia"

El dimarts dia 17/11/09, vaig fer una visita a l'escola CEIP La Sínia de Cerdanyola del Vallès.
L'escola està situada en el centre del poble, les aules d'educació infantil es troben en un altre edifici que la resta de l'escola. És una casa antiga, propietat de l'ajuntament, és una escola pública. Té dues classes per cada línia P-3, P-4 i P-5; cada pis de la casa té dues classes i estan comunicades per el vestíbul que és l'espai del "Racó de pintura".

Tenen un patí molt gran en el voltant de la casa, encara que també utilitzant les terrasses que tenen a cada pis per esmorzar i l'hora de la sortida.

L'aula de P-4 "Les Taronges" va ser on jo vaig estar tot el dia, tot funciona per racons. La mestra el primer dia de la setmana, explica les fitxes que han de fer durant la setmana, i els nens sols van fent el racó que volen cada dia, però al finalitzar la setmana tots els nens tenen que haver fet totes les fitxes. La mestra porta un control de cada racó amb els nens que han fet aquella fitxa, aquest full està penjat en el suro. No hi han cadires per tots els nen i la mestra no té taula. Hi han dos espais dins de l'aula. Un espai on tenen cadires i taules; i a l'altre lloc solament tenen un armari, els fitxers, els càrrecs de cada nen, la llista de nens, quin dia fa i quin dia és. També és l'espai que tenen més fotografies i una pissarra on els nens practiquen l'escriptura. En aquest últim espai, els nens és on fan el bon dia i la mestra explica les tasques del dia. Hi ha una tutora per cada classe i una auxiliar per les dues.

L'experiència personal a l'escola va ser interessant, vaig veure formes educatives diferents. Em va sobtar molt el funcionament de l'aula, era bastant autodidàctic. La destresa que tenien els nen fer cada dia el racó que volien realitzar. Pel matí vam fer racons, jo estava asseguda en el racó d'informàtica treballant la pràctica del ratolí amb un joc de la pàgina web http://www.edu365.cat/, cada nen venia a la taula quan ell volia. Per la tarda vam fer un altre cop racons, i jo vaig estar en racó de la pintura, era dibuix lliure, va ser molt divertit. Els nens tan pel matí com la tarda fan pati de 40 minuts.

El dia a l'escola és va passar molt ràpid, vaig conèixer noves tècniques per ensenyar.

Endivinalles

No sóc un peix, però visc al mar

Sóc divertit i eixerit

i no sóc cap sardina ni cap calamar.

Qui sóc?





Som cinc personetes altes i baixetes,

unides sempre anem

encara que ens barallem.

Qui som?

Poema biblioteca

Et vull explicar

La història de la meva àvia

Et vull explicar

La vida d’un home africà

Et vull explicar

Que set vides va gastar

Et vull explicar

Els ocells ja s’en van

Et vull explicar

Alguna cosa ha passat

Audicity

Conferència Eulàlia Bosch

El dia 16 de novembre a les 8:35 en el auditori de la nostra universitat, vam tenir l'oportunitat d'assistir a una conferència de Eulàlia Bosch.
Les primeres paraules van ser de Dolors Busquets dirigides a la invitada i fent una presentació sobre la seva persona de ser.
Un cop la Eulàlia Bosch va començar a parlar, l'auditori va disminuir la seva iluminació. La conferència tenia un suport de una presentació de power point. Aquesta presentació estava composada per imatges i títols. Va ser una conferència molt interessant, ja que molts dels oients, havíem llegit el seu llibre " Educació i vida quotidiana". A mi em va ajudar a entendre reflexions, que no m'havien quedat clares del llibre. La seva forma de parlar era molt pausada i t'incitava a estar pendent de les seves paraules. Va fer reflexions utilitzant per exemple aquesta frase"Fer de mestre" fa menció a Joan Brossa, per explicar el raonament d'aquesta oració. Ens va animar a ser inquiets i a voler saber de tot, nosaltres em de tenir curiositat per les coses hem de voler ser savis, per poder arribar a ser uns bons mestres. Personalment aquesta última reflexió que va fer, em agradar molt, i pot ser és el raonament que em va fer reflexionar més.
La Eulàlia Bosch va nombrar la conferència amb el nom de sessió, paraula que em va sobtar. Va nombrar molts artistes diferents relacionats amb l'art, i va fer alguna referència algún capítol del seu llibre "Educació i vida quotidiana".
Va ser una sessió que ens va ajudar entendre el valor i la importància de ser mestres.

Suport Temari amb power point

creació power point

View more presentations from Estrella.

La pràctica que farem a continuació (Estrella i jo), està realitzada amb la finalitat del coneixement dels principals components en el moment de donar suport a un temari amb el programa power point.
El temari que treballarent és "les bondats dels programes lliures". manual d'Iniciació al programari lliure

OMNI

Nom de l'instrument: Mallauca (maraca+llauna+cartrò)
Material:
2 llaunes
50gr. d'arròs
50gr. de llenties
pintura negre i taronja
8 picarols
8 tires de roba de colors
paper celofan ( tots els colors)
plastelina blanca
cola blanca
cinta adhesiva
pinzell
tisores
rotllo de cartró

Per fer aquest instrument, primer vaig pintar les dues llaunes en color negre, per unificar tot d'un color. A cada llauna vaig posar en una llenties i l'altre arròs. Les vaig forrar de paper celofan de color vermell. Per poder distingir cada instrument visualment, vaig fer cares amb plastelina; la llauna que tenia llenties el so era més greu i vaig posar cares amb un dibuix de la boca oberta. En canvi, a les llauna que hi havia arròs les cares tenien un somriure, per saber que el so era més agut. Un cop, ja estaven forrades les llaunes, vaig fer tires de paper de molts colors, vaig posar les acres amb cola blanca, i per finalitzar vaig posar el nom a l'instrument.
L'altre instrument que vaig fer, era un rotllo de cartró, pintat amb pintura taronja, i vaig grapar tires de roba amb picarols a la punta. Vaig enganxar un pal de fusta i ja sonava diferents els altres dos. El meu objectiu en aquest últim era més l'efecte visual que pot tenir amb els nens, els tres objectes que he fet a part de la diferència de sons que produeixen també era important l'estètica.

El meu OMNI l'he ubicat en un paisatge molt concret, a la platja, el seu so em relaxa, però em dona energia i vida. Penso que la platja és el lloc més adient pel meu instrument.

Qui ets tu?

Jo sóc rossa i PETITONA,

alegre i riallera.

M'agrada SENTIR música,

i anar al cinema.

Sempre vaig amb DUES amigues,

que em fan molta companyia.

Em fan ESCOLTAR històries,

que són molt gracioses.

Gràcies a elles puc SABER més,

de totes les coses que m'envolten.

Aquesta és la segona edició de QUI SOU VOSALTRES?

Qui Sou Vosaltres

Gimp

1. Fotografia original: Aquesta és la imatge original, sense fer cap retoc amb el programa del Gimp. La seva dimensió és de 2592 x 1944 píxels i pesa

2. Fotografia amb reducció de píxels: En aquesta imatge he reduït el número de píxels, referent a la primera fotografia. Ara la seva dimensió és 400 x 300 píxels. Per fer aquesta pràctica he utilitzat el programa Gimp, he fet un copiar i pegar de la imatge. Un cop ja tens la fotografia en el programa fas un clic a "imatge" i "mida de la imatge", pots posar la quantitat de píxels desitjada, en aquest cas vaig posar 400 x 300 píxels. Això serveix per que no tingui tan "pes" és pot carregar més ràpid en el bloc.

3. Fotografia retallada: Aquesta imatge ha estat retallada de la fotografia original. Dins del programa Gimp té una opció de caixa d'eines, hi ha una eina que és diu escapça fas un clic, fas una selecció desitjada d'una part de la imatge, i dos clic seguits dins del mateix espai.

4. Fotografia amb un element tret de la imatge original: En aquesta imatge, he tret un element. En el programa el gimp, hi ha una eina que és un tampó i accionat la tecla Ctrl per poder escollir el to que pogui tapar l'element que he volgut eliminar.

Mirada pedagògica

En aquesta fotografia podem veure la campana, que està ubicada a l’andana dels ferrocarrils catalans a Plaça Catalunya (Barcelona).

Cada matí hi passo per davant d’ella, però mai m’havia parat a mirar-la. Però en canvi quan escolto el seu so, em poso a corre, perquè sé que és el avís del tren.

Com pot ser, que per un simple so, jo tingui aquella reacció? Aquesta pregunta em va fer pensar, amb Pavlov.

Pavlov va ser un fisiòleg rus, va experimentar amb un gos, el seu menjar i una campana.

Tornant a parlar de la meva experiència quotidiana, vaig fer una relació amb l’experiment de Pavlov. El primer dia que vaig agafar el ferrocarril, vaig sentir el so, però no em va causar cap reacció, però desprès d’associar el so amb l’arribada del tren, ja em va condicionar a corre cada cop que l’escolto.